Cucs vermells 250 unitats

 

Elcuc està classificat en el regne animal com Anèl·lid terrestre de laClasse Oligoquets. Viu en ambients humits, defuig la llum i es nodreixde restes orgàniques vegetals i animals en descomposició, sent unexcel·lent recuperador.

Avui es coneixen aproximadament 8.000 espècies de cucs, però només 3.500 han estat estudiades i classificades.

Encaraque en principi pot utilitzar-se qualsevol cuc terrestre, l'animalrecomanat en el Vermicompostatge, és la llombriu vermella californianao Eisenia foetida. Les raons en que es basa l'elecció concretad'aquesta espècie són:

• La seva llarga vida, viu aproximadament 16 anys.
• Encara que és hermafrodita i no pot autofecundar-se, és molt prolífica

•És molt voraç, cada individu ingereix diàriament una quantitat dematèria orgànica equivalent al seu propi pes (al voltant de 1 gram enindividus adults)
• Les seves femtes, el vermicompost, constitueixen el 60% de la seva ingesta diària i un producte d'elevada qualitat


DESCRIPCIÓ I MITJÀ DE VIDA

Elcuc vermell viu normalment en climes temperats. La seva temperaturacorporal oscil·la entre els 19-20ºC. És de color vermell fosc, i el seucos està “metameritzat”, és a dir, dividit en anells o metàmers, quesón apreciables a primera vista. La seva mida és d'entre 8-10 cm delongitud, i uns 3-5 mm de diàmetre.

En el cuc de terra, l'aparell respiratori és molt primitiu, i l'intercanvi d'oxigen es realitza a través de la paret del cos.

Elsistema circulatori, nerviós i excretor està també metameritzat, és adir, repartit en els distints anells. Així, en cada anell es troben 5parells de cors i un parell de ronyons.

Per a menjar, el cucxucla el menjar a través de la seva boca, denominada probòscide. Quanarriba a l'estómac, unes glàndules especials s'encarreguen de segregarcarbonat càlcic, que neutralitza els àcids presents en el menjaringerit.

El sistema muscular està molt desenvolupat, tant ensentit longitudinal com en sentit circular, el que permet a l'animalefectuar qualsevol tipus de moviment.

El cuc avançaarrossegant-se sobre el terreny, utilitzant uns anells especials, quesón capaços de “clavar-se” en el terreny. Per a avançar, el cuc fixaels anells anteriors en el terreny, encongeix la resta del cos cap a lapart anterior (cap a la boca), fixa llavors els anells posteriors,allibera els anells anteriors i, empenyent amb la part posterior delcos la part anterior, inicia el moviment d'avanç. En aquesta fase ésquan obre la boca i xucla el menjar, el qual, després de travessar totl'aparell digestiu, és expulsat per l'anus, que es troba en la partterminal del cuc.

Els raig O.V. maten els cucs en pocs minuts,per aquesta raó, els cucs de terra són fotòfobs. Posseeixen unescèl·lules especials col·locades al llarg del seu cos, que els avisen dela presència de llum i els permeten fugir en direcció contrària.

Cadallombriu està dotada d'un aparell genital masculí i d'un aparellgenital femení. El primer està a la part anterior, molt a prop de laboca, i el femení, en posició un poc més posterior.

La còpulas'efectua cada 7-10 dies. En fase d'acoblament, dos cucs giren ensentit oposat l'un de l'altre, de manera que poden contactar l'aparellgenital masculí d'un amb el femení de l'altre. D'aquesta manera rebenl'esperma i el retenen fins a la fecundació.

La fecundaciós'efectua a través del clitel, un anell més ample i de color blancsituat a la part anterior del cuc, present en totes les llombriusadultes. Les glàndules del clitel produeixen una càpsula, anomenadaespermatòfor, de color groc verdós i uns 3-4 mm de grandària, en formade pera.

Després de 14-21 dies d'incubació, segons lescondicions ambientals, emergeixen de la càpsula, que ha adquirit ja uncolor més fosc, entre 2 i 21 cucs de color blanc i aproximadament 1 mmde longitud.

Des del mateix moment del seu naixement, lesllombrius són autosuficients: mengen soles i només necessiten que elsubstrat sigui prou humit i tendre per a la seva petita boca.

Als15 dies, els cucs amiden ja entre 12-15 mm i presenten un color rosapàl·lid. Als 90 dies el cuc és ja de color vermell fosc, i presentaclitel, el que indica que és sexualment madura la seva longitud ésd'uns 3 cm. Als 7 mesos, té ja la seva grandària definitiva, uns 8-10cm, i un pes de 1 gram. Continuarà així fins la seva mort,aproximadament als 16 anys d'edat.

Depenent de les condicionsambientals i l'alimentació, una parella de cucs pot arribar a produirfins a 3000 individus anualment, és a dir, duplicaran la seva poblaciócada 3-4 mesos.


FISIOLOGIA

Fisiològicament,el desenvolupament dels cucs està condicionat per diversos factorsfísics que són, fonamentalment, humitat, llum, acidesa del mitjà o pH,temperatura i ventilació.


HUMITAT I VENTILACIÓ

Lahumitat i la ventilació del substrat estan molt relacionades. En unterreny mullat, les gotes d'aigua desplacen les bombolles d'aire, i esprodueix falta d'oxigen i ventilació. Ambdós factors influeixen tant enla ingesta d'aliment com en la respiració i la reproducció.

Per a la supervivència dels cucs, la humitat ha d'estar entre el 70 i 80%.

Siel substrat està molt mullat, amb una humitat superior al 85 %, laoxigenació és insuficient. La falta de ventilació fa que el consumd'aliment es redueixi, i que els cucs entrin en un període de latència,en el qual per descomptat no es produeix vermicompost, es detenen elsaparellaments i augmenta el temps de maduració de les càpsules.

Unahumitat per sota de 70% constitueix una condició desfavorable. Al estarel substrat sec, es dificulta el lliscament de l'animal a través delmitjà, així com la ingestió de l'aliment.

Nivells d'humitat inferiors al 55% o superiors al 95%, resulten mortals per als cucs.


TEMPERATURA

Latemperatura considerada òptima per al desenvolupament dels cucs,oscil·la entre 18º i 25ºC (la seva temperatura corporal és de 19-20ºC).Quan la temperatura descendeix per sota de 15ºC, els cucs entren en unperíode de latència, disminuint la seva activitat. Van deixant dereproduir-se i créixer, i els espermatòfors no eclosionen fins que espresenten condicions favorables.

Temperatures per sobre dels 35º-40ºC o per sota dels 4ºC resulten mortals per a l'animal.


LLUM

Ala natura, les llombrius es desplacen per les prades a través delstúnels que excaven, buscant les zones humides. Per això, en períodes depluja intensa, és freqüent trobar-les sota pedres, etc....

Elcuc de terra és fotofòbic (fuig de la llum del sol), ja que els raigsultraviolats el maten en pocs segons. Posseeix uns sensors enl'epidermis, que l'ajuden a detectar la procedència de la llum i fugird'ella.

D'altra banda, la llum directa del sol augmenta latemperatura del sòl, arribant a assolir temperatures mortals per al cucsi no té possibilitat de fugir. 


pH

Elcuc viu en substrats amb pH de 5 a 8,4. Fora d'aquesta escala, el cucentra en una etapa de latència. Amb pH àcid en el substrat (<7) potdesenvolupar-se una plaga coneguda en el món de la llombricultura complanària.